HOTOT

“Marcel Tomàs un artista necessari (…) no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa.”

“El geni i la feina de Cascai Teatre amb un humor molt ben trobat esbudella literalment l’obra de Shakespeare.”

“Marcel Tomàs desprèn talent, simpatia, frescor i desimboltura, domina el gest, el tempo de l’gag i es fica a el públic a la butxaca des que fa la seva aparició sobre l’escenari. (…) decididament brillant, absolutament necessari, graciós i encantador.”

“Entre els múltiples personatges del teatre de Shakespeare, n’hi trobareu que sembla que estan fets justament per Marcel Tomàs i Cascai Teatre. Són aquests personatges obsessius, grotescos i histriònics que tant ens agraden i tant estimem de l’un i de l’altre. Sensibilitat, humor, divertiment i coneixement, tant shakesperià com cascaià, per alliberar-nos en uns moments en que ens fa tanta falta! Imprescindible”

“Actor enorme, en Marcel es guanya el públic des del moment en què surt a l’escenari. Se les sap totes. El Pillo no és només el títol de l’obra, va més enllà. El Pillo és d’aquests espectacles que no vols que s’acabin per més temps que passi. Gràcies Marcel i fins aviat!”

“Marcel Tomàs mai falla. Té ànima de clown i carisme”.

“Marcel Tomàs no té límit. Talent interpretatiu mereixedor d’incomptables i merescuts elogis.”

“En Tomàs domina l’escenari com mai i quan comenta amb el públic el que està passant està fantàstic.”

“Marcel Tomàs inventa situaciones con un solo gesto. Hotot incluye una de las road movies más alocadas que nunca he visto. Humor con talento desbordante.”

“Oh, Shakespeare! Qui no coneix Shakespeare? Quantes vegades l’han escenificat, versionat, manosejat, remenat, estirat, escurçat i abonyegat al pobre Shakespeare? Cascai fa precisament tot això, amb total llibertat, destacant la seva concepció “taratiniana” del teatre, però també la poesia, l’amor i, sobretot, l’humor. Un tal Shakespeare esbudella l’obra del bard de manera folla i humorística com mai s’havia fet. Amb Cascai, morireu de riure, que és una de les poques maneres de morir que Shakespeare no havia previst!”