El Pillo Espectacle d’humor amb majúscules, on es combina la música, el gest, teatre d’objectes, l’audiovisual i la improvisació en directe. Tot plegat passat pel sedàs del particular univers creatiu que Marcel Tomàs ha desenvolupat al llarg dels darrers anys.
El punt de partida, un cantant de cabaret en hores baixes que coneix l’amor de la seva vida la Marie Pierre Boluard. Una amor impossible.
Joguines que transiten amunt i avall li faran de pont cap a altres indrets més enllà del teatre. Agafant de la mà l’espectador i transportant-lo cap a un univers absurd, surrealista i hilarant on, tan els protagonistes de les històries com el públic hi quedaran atrapats.
L’espectacle és l’excusa perfecte perquè Marcel Tomàs mostri el seu ampli repertori de recursos escènics, exercint com a únic mestre de cerimònies disposat a embadalir el públic des del primer moment.
El Pillo és el tercer espectacle de la trilogia iniciada el 2010 amb Zirocco, el 2012 amb Hotot i ara es tanca amb aquest Pillo (2014).

Marcel Tomàs s’ha convertit en un artista necessari. El cert és que no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa. Aquest pillastre és senzillament un fabulós actor utòpic, un mim perfecte, un clown únic, un pallasso modern i delirant, un showman atípic, un cantant desconcertant, un improvisador genial…, un grandíssim pillo. O sigui, no sé com dir-ho, l’encarnació de l’autèntica generositat desfilant per l’escenari.
Joaquim Armengol. Crític Teatral.
El públic immers i entregat no vol que l’espectacle acabi.
Eva Fernández (bloguer de teatre)
Novament es el somriure de MARCEL TOMÀS és l’estri amb que es posa el públic a la butxaca i que ell sap explotar molt sàviament. EL PILLO és un conjunt de números genials i molt bons. I és que MARCEL TOMÀS com els bons vins, amb l’experiència aconseguida al llarg dels anys ha arribat a un punt, que encara que es limites a llegir el llistin de telèfons aconseguiria seduir als espectadors fes el que fes. I les intervencions de Toni Escribano divertidíssims.
Pere García. Crític teatral.
Marcel Tomàs, pallassot bekettià. Comèdia catalana
Andreu Gomila. La Vanguardia
En Tomàs domina l’escenari com mai i quan comenta amb el públic el que està passant està fantàstic.
Guillem Terribas. Activista cultural.

Creació i direcció: Marcel Tomàs i Susana Lloret
Intèrpret: Marcel Tomàs
Actor i regidor d’escena: Toni Escribano
Videoprojeccións: Zinekuanon (Antonio i Carles Sánchez)
Espai sonor i il.luminació: Albert Mosoll i Gerard Canadell
Disseny gràfic: Pablo Paz
Vestuari: Jean Pierre Belmondo
Producció i distribució: Susana Lloret

El Pillo és el tercer espectacle de la trilogia iniciada el 2010 amb Zirocco, el 2012 amb Hotot i ara es tanca amb aquest Pillo (2014).

Marcel Tomàs s’ha convertit en un artista necessari. El cert és que no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa. Aquest pillastre és senzillament un fabulós actor utòpic, un mim perfecte, un clown únic, un pallasso modern i delirant, un showman atípic, un cantant desconcertant, un improvisador genial..., un grandíssim pillo. O sigui, no sé com dir-ho, l’encarnació de l'autèntica generositat desfilant per l’escenari.
Joaquim Armengol. Crític Teatral.
El públic immers i entregat no vol que l’espectacle acabi.
Eva Fernández (bloguer de teatre)
Novament es el somriure de MARCEL TOMÀS és l'estri amb que es posa el públic a la butxaca i que ell sap explotar molt sàviament. EL PILLO és un conjunt de números genials i molt bons. I és que MARCEL TOMÀS com els bons vins, amb l'experiència aconseguida al llarg dels anys ha arribat a un punt, que encara que es limites a llegir el llistin de telèfons aconseguiria seduir als espectadors fes el que fes. I les intervencions de Toni Escribano divertidíssims.
Pere García. Crític teatral.
Marcel Tomàs, pallassot bekettià. Comèdia catalana
Andreu Gomila. La Vanguardia
En Tomàs domina l’escenari com mai i quan comenta amb el públic el que està passant està fantàstic.
Guillem Terribas. Activista cultural.

Pròximament

Sidebar