CASCAI: Autòcton del Mediterrani. En petites dosis calma el dolor: mal de queixal, mal d’ossos, ulceres, dies emboirats, “enxerinades”,”juanitus”, etc. En excés efecte el sistema nerviós, transforma la realitat, veus coses on no hi són.

Una gran dosis d’imaginació, tres quartes parts d’humor, unes cullerades de clown, meitat mim meitat  showman, tot això passat pel filtre del teatre de carrer i el teatre gestual, ho barregem en una coctelera, ho posem dalt de l’escenari i el resultat és: CASCAI.

Cascai, el nostre espectacle més internacional, es va estrenar el maig del 2002 a la Sala de Teatre la Planeta de Girona. Ha fet diverses actuacions per diferents municipis de Catalunya y Espanya, ha participat al Festival Temporada Alta de Girona (2002), a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (2002), al Festival de COS de Reus (2003), al Festival Festus de Torelló (2002), a la Fira del Circ de la Bisbal (2002), a les Festes del Pilar a Saragossa (2002), al Festival Internacional de Clown de Madrid (2003), als Encuentros TE VEO de Zamora (2003), i ha estat al Teatre del Mar de Palma de Mallorca (2002). D’àmbit internacional ha estat al Festival Internacional d’Humorologie de Bèlgica (2003) i el Festival Internacional del Teatri del Mondo a Porto Sant’Elpido (Itàlia).

“ La Fortalesa presentó su espléndido espectáculo de mimo, CASCAI. Espectáculo para un solo actor, Marcel Tomas escenifica lo que cabe calificar de dibujos animados en los que un joven rescata de las garras de un brutal raptor a su amada. “
Pablo Ley. EL PAIS

“ gran versalitat i recursos per interpretar els papers principals, i infinitat de secundaris (...) meticulositat de com s’ha engranat l’actor amb la música i els efectes lumínics. (...) aplaudiria la tècnica de la primera (part), però em quedaria amb la segona, per la seva frescor i la capacitat d’adaptació a les circumstàncies.”
Alfons Gumbau. El Punt

“ (...) un viatge frenètic, gairebé psicòtrop, que ens porta un personatge a qui pot passar de tot menys el que tenia previst. Cascai té molt bons elements però el bàsic és el seu intèrpret: Marcel Tomàs. Histriònic, expressiu, amb un domini del gest i del clown... L’actor esprem fins a l’última gota tots els recursos de què disposa. La seva recerca en tot moment de les reaccions de l’espectador fa que sigui una peça dinàmica i àgil. Fent-se entendre sense articular ni un sol mot. “
Assumpta Pérez. Regió 7

“ Marcel Tomàs es basta ell tot sol per convertir un espectacle mut en una broma trepidant. I ho fa amb la sola ajuda d’una il.limitada expressió corporal i d’infinitat de registres facials d’irresistible comicitat. Una gesticulació que homenatja els cartoons televisius de tota la vida i les pel.licules mudes d’un temps imitant aquella primitiva i divertida ingenuïtat de les seves desbaratades històries còmiques i impossibles. Delirant primera part, i indiscutible espontaneïtat i simpàtica capacitat d’improvisació de l’intèrpret, a la segona. Cascai un magnífic entreteniment. “
Javier Matesanz. Diari de Balears

“ Es mimo, monólogo, historia muda de policías y ladrones con banda sonora, caricatura en movimiento, aplausos enlatados y en directo, y bastantes cosas más. Personajes cinematográficos sacados del mundo del cómic o de la picaresca del cine mudo. Para hacer teatro hace falta bien poco: unas gafas, unas notas, una chaqueta y un pito. Lo demás lo pone el actor, y el público con ganas de marcha. “
Emili Gené. Última Hora

“ Me parece que fue Valdano el que dijo de Romario que era un jugador de dibujos animados. Marcel Tomàs es, por su parte, un actor de dibujos animados, o un dibujo animado él mismo. Una catarata de expresividad, de muecas, de energía, de comunicación, de versatilidad, de esfuerzo físico y de movimiento como la que él despliega desde el principio hasta el final de la función. Cascai constituye un recital expresivo de su único intérprete y, al mismo tiempo, un montaje muy entretenido y que mantiene la complicidad del espectador.”
Francesc M. Rotger. Diario de Mallorca

PRÈVIES

UN DIBU A ESCENA, SIN TEXTO
De efectos alucinógenos con un ritmo trepidante, “Cascai”, el tercer montaje de la compañia catalana Cascai Teatro, se estrena esta noche en el Teatre del Mar.
Singularidad teatral por partida doble. Un “dibu” animado que se sube al escenario y que toma, en el más difícil todavía, la sala sin palabras. El tercer montaje de la compañía se estrena esta noche en el Teatre del Mar de Palma bajo un ritmo trepidante de humor.
Cascai adopta el nombre de una planta alucinógena (cascall) que promete los mismos efectos delirantes en el espectador. Susanna Lloret y Marcel Tomàs son autores, directores y alma mater de la compañia catalana. Tan sólo dos creadores del motor gestual que interpreta Marcel Tomàs.
“Cascai Teatro nace en el 97 con el propósito de llevar a escena Noucents, basado en la obra de Alessandro Barico”, explica Tomàs. Espectáculo al que le sigue L’Home Incomplet, una creación propia con registro clown. La tercera entrega de la formación de Girona combina dosis de pantomima, cine mudo de Charlot o Buster Keaton, mimo o dibujos como el Correcaminos o Popeye..
“Es humor gestual sin texto, todo con efectos musicales y de sonido en el transcurso de dos partes diferenciadas, una cerrada en la que se explica la historia y otra abierta e interactiva en la que participa el público”, añade el actor. Cascai narra las aventuras y desventuras de un cantante de rock que se ve envuelto en un gran equívoco y, de paso, se convierte en un héroe accidental.

El patrón del payaso
Con retahílas de las creaciones de la Warner o de las películas de los años 30, el montaje se alza en el patrón del payaso. Personajes a los que da vida Marcel Tomàs y ante los que el público se queda en principio estupefacto. “El espectador en seguida busca referencias”, apunta Susanna Lloret. A la primera reacción le sucede la complicidad. “La obra sintoniza con el público”, dice Lloret, para quien Cascai “es un trabajo de creación”.
La obra, con una escenografía que no va más allá del sonido o de la iluminación, logra captar la atención del observador en un vertiginoso juego de esketches.
Després de la seva elogiada caracterització a “ L’Home Incomplet”, Marcel Tomàs torna a posar a prova l’humor dels manresans amb “Cascai “, un espectacle de gest elèctric i esbojarrat.
En cinc anys, la companyia Cascai Teatro, és a dir, Marcel Tomàs i Susanna Lloret, ha navegat en solitari pel mar textual d’Alessandro Baricco (Nou-cents), ha viatjat fins a l’altra banda de l’Atlàntic per trobar la mitja taronja del seu “Home Incomplet” i ha cultivat l’al·lucinogen cascall, una planta autòctona de la Mediterrània que, com recorda la parella, consumida en petites dosis calma el dolor; massa, et fa veure allò que no és.
(...) Cascai un xou gestual interpretat a soles peu un Marcel Tomàs que, ho reconeix, “hi acabo fet pols”. No és estrany. Al llarg d’una hora i mitja, i sense dir ni piu, l’actor de Sant Feliu de Buixalleu es transmuta en desenes de personatges (marins i tot) a la recerca d’un sol objectiu: fer riure el públic. I per aconseguir-ho s’emmiralla en humoristes clàssics, com Buster Keaton i Chaplin, i en els dibuixos animats de la Warner. Un còctel ben explosiu.
Carles Blaya. Regió 7. Dissabte, 22 de febrer de 2003

“CASCAI” està inspirat en els dibuixos animats i les pel.lícules mudes.
Després de l’èxit de L’home incomplet, La Fortalesa estrena aquest cap de setmana a La Planeta Cascai , una divertida obra sense text de ritme trepidant inspirada en els dibuixos animats i els films muts de Caharlot i Buster Keaton. Codirigit per Susanna Lloret i Marcel Tomàs i interpretat només per aquest últim, Cascai és un pas més cap al minimalisme absolut per part de La Fortalesa, sense cap element escenogràfic i amb la música i els efectes sonors com a únics aliats de l’actor.
Cascai fa referència a la planta del mateix nom coneguda popularment pels seus efectes al·lucinògens, la qual cosa ja dóna una idea de la naturalesa de l’espectacle. La història de Cascai comença en un concert de rock on el cantant es veu embolicat en un gran equívoc. Marcel Tomàs interpreta el protagonista (el bo, per entendre’ns), però també la noia i el dolent i si cal, fa de peix. Tot això sense una sola paraula. “Acabo fet pols”, diu Tomàs, però també remarca: “És l’expressió més pura del teatre, ja que ho simplifiques tot al gest. És un homenatge a la imaginació.”
La música té un paper important a Cascai, ja que marca el ritme de l’acció i serveis també per identificar els diferents personatges que interpreta Tomàs. Han triat músiques molt ràpides, cançons que han estat mutilades i manipulades fins a quedar irrecognoscibles, sempre al servei de la trama.
El Punt. X.Castillón. Dissabte 11 de maig 2002

Autors i Direcció: Susanna Lloret / Marcel Tomàs
Intèrpret: Marcel Tomàs
Edició de So: Agustí Rovira
Disseny Gràfic: La Clofolla
Il·luminació: Persona Maurici
Producció: Cia. La Fortalesa

Pròximament

Sidebar