El Sirocco és un vent d’origen africà amb influència en tota la zona mediterrània, que provoca canvis d’humor i rampells inesperats.
Zirocco en conté l’esperit i és el darrer espectacle en solitari de Marcel Tomàs (Cia Cascai), un dels millors clowns del país.

Tomàs es multiplica per representar tots els protagonistes d’un seguit d’històries breus en què l’humor és el principal ingredient. Una aparició divina, un personatge submergit en una festa com un cos estrany, o un concert de rock són situacions que es succeeixen a una velocitat de vertigen, dibuixats pel gest precís d’aquest creador singular, que rep influències de clàssics del gènere com Johnny Melvin, Rowann Atkinson, Jaques Tati, Michael Crawford o Jerome Deschamps.

Cascai reivindica la figura del pallasso modern, que ha perdut el nas vermell, que s’ha humanitzat, ésser imperfecte i entranyable que lluita incansablement per ser millor persona, però ha nascut per ser un perdedor, un antiheroi per naturalesa.

Zirocco és el nou espectacle de la companyia Cascai Teatre que s’ha estrenat el 27 de novembre de 2010 dins el Festival Temporada Alta de Girona.
Actualment Zirocco ha recorregut festivals com Les Estivales de Perpinyà, Festival de Teatro Contemporaneo d’Alcant, Festival Cos de Reus, La Mostra d’Igualada, Fira Tàrrega i Fira del Circ de la Bisbal. També ha fet temporada a Saragossa al Teatre del Mercado i actualment esta girant per Espanya i Catalunya.
Zirocco ha guanyat el premi al MILLOR ESPECTACLE 2010 del CIRCUIT CAFÈ TEATRE A VALÈNCIA, i el PREMI ESPECIAL DEL JURAT a ESPECTACLE MÉS ORIGINAL. Ha obtingut el segon lloc del premi del públic COUP DE FOUDRE de les Estivales de Perpignan.

“ Tomàs se muestra como un payaso de muchos quilates (…) con inteligencia, con tacto y con talento. Derrocha oficio y vitalidad. El público no solamente se ríe, sino que se entrega, se rinde, se deja arrastrar por el descaro, el desparpajo y la frescura expresiva del payaso.”
Joaquín Melguizo. Heraldo de Aragón

“ Uno de los mejores actores de humor gestual del país y uno de los creadores más interesantes del genero. “
Dani Chicano. Punt Diari

“Zirocco, l’esbatec d’un humor esparpillant que genera bronquials estats de tabola, mirotes genuïnes i compulsiva esqueixada de barres. Marcel Tomàs és un perfecte torracollons genial.”
Joaquim Armengol. El Punt

“ Le rire fuse, rebondit sans cesse, nous mettant déjà en participation sonore qui nourrit le mime.
Claude Delpey. Magazine Art Vues

“Más que un Zirocco, Marcel Tomàs es un tsunami que nos arrastra ca todos con una permanente sonrisa.”
Pere Garcia. La Ser

“Una sonrisa constante. No puedes dejar, ni un momento, de mirar la gran actuación de Marcel. Fantástico !.”
Guillem Terribas. Llibreria 22

El riure és l'eina que permet a l'espectador anar obrint-se pas entre el conjunt d'ingeniosos gags que suceeixen a un ritme vertiginós. Hi ha moments brillants, escandalosament divertits, en els que Tomàs es mostra com un pallasso de molts quilats. S'entrega, disfruta i es diverteix. Ho transmet i ho contàgia. Demostra ofici i vitalitat. Ens mostra primer el seu domini de la tècnica clàssica del mim per després deixar-se anar, arrancar, i llançar-se als braços de l'espectador, i arrencar amb improbització i el joc directe amb el públic.
Tot això, amb inteligència, tacte i talent (...) i una inagotable capacitat per sorprèndre.
L'espai sonor és un dels elements fonamentals del joc escènic. Propicia el gag, el domenta, el serveix en safata de plata, i Marcel Tomàs ho maneja amb capacitat per elevar-ho a la categoría de riallada. I el públic que segueix l'obra, sí, es riu. Però no només això. S'entrega, es rendeix, es deixa arrastrar sense vergonya i amb la frescura expresiva del pallasso.
Joaquin Melguizo. Heraldo de Aragón. 25 juny 2011

L'espectacle és ple d'enginy i d'un atribolament magnífic, sap amagar molt bé les seves sorpreses i recull, de fons, tot l'ampli imaginari del mim i el clown, un ventall de tècniques i estils clàssic passats per un lleu tamís tecnològic –projeccions, so i vídeo–, que no desvirtua gens l'essència enlluernadora del pallasso, un pallasso modern, és clar, contemporani, però ebri de tot aquell passat estel·lar. Ara bé, què dimonis és Zirocco? Ah! Doncs no se sap! Un desgavell divertidíssim! Això segur! No hi ha un fil conductor narratiu més que la rialla. De fet és el fantàstic desvergonyiment expressiu del gag que n'anima un altre, tan variats, diferents i desconcertants que hom acaba rendit davant l'aparent caos que hi fulgura. Hi ha entranyables homenatges als mestres, especialment a Pepe Rubianes, però també l'entrellum de Chaplin, el Tricicle, Jerome Deschamps o Jacques Tati entre d'altres. El que sí hi ha, i això és el més important, és l'esbatec d'un humor esparpillant que genera bronquials estats de tabola, mirotes genuïnes i compulsiva esqueixada de barres. Si dic que Marcel Tomàs és un perfecte torracollons genial, penso que ja està tot dit i ben dit. D'això, que si sou vius i teniu l'esma de respirar uns dies més no veig cap motiu, ni un –encara que penseu a penjar-vos–, per no enziroccar-vos l'ànima com més aviat millor! Poseu-hi ales!
Joaquim Armengol. EL PUNT. 30/11/2010

La precisió dels seus moviments fa que el públic sigui el seu còmplice des d’un primer moment i fins el final.
El riure esclata constantment i fa del públic la banda sonora de la que s’alimenta el mim.
La gestualitat crea la comicitat a una velocitat vertiginosa com si Marcel perseguís un món que es transforma constantment fins a l’infinit.
Marcel Tomàs fa riure, sorprèn i brilla.
Claude Delpey. Magazine Art Vues. Août 2010

El gironí Marcel Tomàs, és sens dubte, un dels millors actors d’humor gestual del país i un dels creadors més interessants del gènere. Ell i Susana Lloret són l’ànima de Cascai, triangle que es tanca amb el dissenyador, tècnic i creador de l’espai sonor, Albert Mosoll.
(…) Zirocco es un espectacle d’humor gestual amb una moderada ració de text, que barreja també música i videoprojeccions. Tomàs sol a l’escena representa un munt de situacions, segons l’intèrpret « és un espectacle multidisciplinar, canto, ballo, hi ha objectes, (…) sóc un humorista que fa números, entro i surto contínuament i tinc més llibertat per improvisar, no estic condicionat per una història concreta « Tomàs afirma que més que mostrar el que fa és suggerir, apel·lant a la imaginació del públic.
Dani Chicano. Punt Diari. 21/11/2010

Creació i direcció: Marcel Tomàs i Susana Lloret
Asessorament en direcció: Philippe Séré
Disseny, direcció espai sonor i tècnic: Albert Mosoll
Veu en Off: Piero Steiner
Il·luminació: Jordi Salomó
Imatges vídeo: BSO video / Cascai Films
Edició vídeo: Albert Mosoll
Vestuari: Jean Pierre Belmondo
Disseny Gràfic: Juan Pablo Paz
Fotografia: La Clofolla
Vídeo Promocional: Videostudi Granollers
Producció: Cascai Teatre

Pròximament

Sidebar