Són ells, són tres. D’on venen i a on van? No se sap. Allà estan. Esperen alguna cosa però no passa res i passen moltes coses alhora. Tenen els seus conflictes que resolen de manera delirant, provocant un gran terrabastall i desencadenant un desastre darrera l’altre. Parlen parlen però no diuen res, de vegades canten i de vegades ballen. Són pallassos moderns i maldestres, són humans, actuen amb inconsciència i sense prejudicis, volen ser intel·ligents però la innocència els delata.

L’espectacle no explica cap història, no hi ha un fil argumental sinó situacions que ens suggereixen coses, ens inspiren i per sobre de tot ens mostren l’immens potencial còmic d’aquests antiherois quotidians. En un món d’aparences i superficialitat ells no enganyen, el seu tarannà i la seva manera de fer és personal i intransferible, ells són autèntics, ells són la Banda del Teflon.

Una esbojarrada comèdia passant pel sedàs del particular univers creatiu de Marcel Tomàs.

Després de completar la trilogia de Showman Total (Zirocco 2010, Hotot 2012 i El Pillo 2014) Marcel Tomàs torna amb La Banda del Teflon. Juntament amb Toni Escribano i Mariona Ponsatí formen aquest trio de pallassos moderns, d’humor surrealista i trama bekettiana. És una fusió de teatre de gest, audiovisual, música i comèdia contemporània.

Idea original: Marcel Tomàs i Susana Lloret
Direcció: Marcel Tomàs
Intèrprets: Marcel Tomàs, Toni Escribano i Mariona Ponsatí
Composició i arranjaments musicals: Carles Serras (Mr. Mit) i Pere Vigatà (Vigatà Studios)
Llum i so: Gerard Canadell
Audiovisual: Zinekuanon i Albert Mosoll
Fotografia cartell: Marcel Asso
Disseny Gràfic: Pablo Paz
Escenografia: Manuela Amazon
Vestuari: Jean Pierre Belmondo
Vídeo promocional: Arian Botey
Fotografia espectacle: Jordi Grasiot, Quim Bahí, Anna Colom, Ramon Falgas, Ruth Muñoz, Toti Alcalà y Núria Carandell
Producció i distribució: Susana Lloret
Agraïments: Sala La Planeta, Lluis Rubirola

Cascai Teatre trasllada les relacions essencials clown-august-contraaugust a tres personatges quotidians. Indefensos, tirans, gallets, procaços, fatxendes o ploramiques segons la situació. Tan humans i pelacanyes com vostè i com jo. La banda del Teflon no és cap broma, encara que ho sembli.
Jordi Jané. Crític de teatre.
Una banda impossible, increïble però real gràcies a aquesta pandilla d’actors que la fan divertida, original i musical.
Guillem Terribas. Activista cultural.
“Una història sense història, com la vida, però que fa riure, sense saber per què –potser aquesta és la clau de la comèdia i de la vida– i amb la mateixa tendresa com quan llencen el pastís a Charlot”.
Desar la notícia al meu compte
GEMMA BUSQUETS. El Punt Avui.
"Estan com un llum, efectivament, i així ho proclamen amb orgull. Cascai, amb Marcel Tomàs al capdavant, són capaços de construir uns personatges descol·locats, estrellats, terriblement humans i, sobretot, molt divertits. Personatges que no saben on van i tampoc d'on vénen, simplement es mouen en cercle en el transitar per la vida; savis dels que fabriquen com xurros les tertúlies televisives i radiofòniques, de les tertúlies de cafè o botiga i, mal que ens pesi, retrat deformat -que com tothom sap és els més fidedigne- de la nostra societat. I tanmateix, un retrat sagnant a estones sense pretendre-ho, però sempre divertit i forassenyat. Això és talent"
Dani Chicano. Revista Proscenium
Marcel Tomàs un artista necessari (...) no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa.
Joaquim Armengol. Crític de teatre.


Sidebar