"(...) facilitat de Marcel Tomàs per gesticular, fer mímica, per contorsinar el cos i el gest, per fer de l'expressió facial un autèntic llenguatge còmic, és fabulosa. Utilitza la paraula, però gairebé no la necessita. (...) Enginyós, descriptiu, dubitatiu, tremolós, descarat, suggeridor, desafiant, pallasso, entendridor...Tot això i molt més és aquest personatge(s)"
DIARI DE BALEARS, MARÇ 2004.
"La historia, con destellos surrealistas, bastante próximos al teatro del absurdo y en buena medida cercanos a un humor algo negro, cuenta con ciertos hallazgos sobresalientesy, en su conjunto, entretiene, divierte y constituye una interesante demostración de espresividad y de talento.
FRANCES M.ROGER. DIARI DE MALLORCA.
"A través de la palabra y del gesto, logra hacer visible lo invisible y presente lo ausente (...) Magia puramente teatral (...) enorme talento interpretativo, (...) espectáculo completo"
FERNANDO ANDU. HERALDO DE ARAGÓN
"Monòleg curiós i divertit que, lluny de caure en els tòpics, és totalment innovador. Històries increïbles explicades amb un humor fresc, encomanadís i àgil. El secret de L'Home Incomplet rau en la interpretació de Tomàs i en la improvisació que inclou la peça: l'actor mostra un gran domini interpretatiu: barreja la tècnica de clown amb la tècnica més teatral; el gest amb el text, construint un espectacle uniforme i esprement cadascuna de les històries que relata"
Assumpta Pérez. Regió 7. Dimarts 12 de març de 2002
" Ingenioso y sencillo texto de Susana Lloret y el actor Marcel Tomàs. Depurada elaboración interpretativa. Se agradecen el buen gusto y la sobriedad de este unipersonal que ratifica el sentido del humor catalán, lleno de intelectualidad y auténcia gracia."
Amado Del Pino. Gramma 8diari de Cuba). Dimarts 20 de novembre de 2001
" El humor solitario es un placer colectivo. (...) Marcel Tomàs es ya un payaso con todas las de la ley. Tiene un buen dominio del cuerpo, sobre el que estructura algunos de los mejores gags. "
Pablo Ley. El País. Dijous 13 de setembre de 2001
"Magnífico.(...) Por supuesto, las carcajadas con las que el público jalona toda la pieza son prueba de un trabajo muy serio, de notable esfuerzo y más que exitosa conclusión. Naturalmente que todo ello no sería suficiente sin una buena dosis de genio. Y la hay, merced al género: el absurdo. A destacar la habilidad con que un trabajo corporal exigente matiza un trabajo de lugares comunes y frases hechas que vienen a enfatizar más lo irracional del conjunto."
Natàlia Molero. La Vanguardia, 21 d'octubre de 2001
"L'Home Incomplet és un monòleg protagonitzat per un individu, maldestre, ben clenxat i endiumenjat, que es despenja en un teatre per atzar(...). A partir d'aquest fet anecdòtic, tot un univers de farciments humorístics, (...) revestits amb una corrua de gestos i moviments d'una bona projecció còmica, anirà embolicant la troca. Tot ben acolorit d'un seguit de picades d'ull al públic, determinades per l'espai, és aquest 15 per cent d'improvisació que se'ns adverteix que hi ha a l'espectacle. Fet amb cura, des del llenguatge esquitxat de col.loquialismes i dialectalismes. "
"Tomàs, en definitiva, és un bon actor que té l'habilitat d'embolicar la troca a cor què vols."
Pep Martorell. El Punt. Dimarts 18 de setembre de 2001.
"El rei de la Marató va ser sens dubte el teatre, que va apostar per l'humor i l'originalitat, (...) la Cia. La Fortalesa va arrencar sonores rialles i aplaudiments incondicionals."
El Periódico. 17 de juny de 2001
"Treball en clau d'humor i de creació pròpia, basat en el treball actoral i en la seva capacitat de seduir els espectadors, l'actuació està parcialment improvisada."
Diari de Girona. 11 de maig 2001
"Un monòleg que consta d'un treball de text, un monòleg directe al públic, qui constantment, fa l'ullet (...). Un riure que a força de ganyotes, gestos i brillantor de text certa l'actor (...). Cerca la complicitat de l'espectador amb petites anècdotes, històries a quina més divertida (...)."
L'Enllaç. J.F. Fitó 22 de Març de 2001
