Quatre personatges i un gos petaner conviuen en una comunitat de propietaris de menys de 30 metres quadrats.

Un Animador musical, superhome de tardes i claquetista de matins, pretén guanyar-se la vida al carrer mostrant una gran varietat del seu repertori. Un Inventor, nou vingut, que confon la velocitat amb el tocino, és l’encarregat de fer rutllar la gran màquina, que malgrat les múltiples avaries, segueix engegant-se cada matí. Un Tuning passat de rosca habita al soterrani on ha trobat el seu particular mòn, i una Pretty Woman resclosida, que ningú no sap exactament a què es dedica, viu a l’àtic per prescripció mèdica ja que el clima mediterrani calma els seus atacs d’histèria.
Antiherois per naturalesa, sobreviuen el dia a dia.

Living Costa Brava, és un espectacle d’humor, no respon a cap dels clixés turístics preestablerts, sinó que està inspirat amb aquells personatges que viuen a la costa, sotmesos al llarg dels anys a unes rutines i costums han desenvolupat un univers molt particular, estan a la porta del darrera i són els que fan funcionar aquesta gran màquina.

LIVING COSTA BRAVA, ha estat el cinquè projecte de la companyia Cascai, es va estrenar, el novembre de 2005 a Girona dins el Festival Temporada Alta, amb un gran èxit de públic i crítica. L’espectacle ha fet gira per diverses poblacions de Catalunya, i ha fet estada al Teatre del Mar de Mallorca, durant el juliol participarà a les trobades de programadors internacionals Come & See, al Teatre Nacional de Catalunya, també participarà al Festival Les Estivales de Perpinyà, al Festival d’Humor d’Araia (País Basc), a la Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo (Castilla-León), a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.
LIVING COSTA BRAVA ha estat escollit per la Red de Teatros Alternativos d’Espanya per fer una gira per diferents sales que portarà a terme a la tardor.

" Tomàs ha estat capaç de trobar la seva pròpia manera de fer, basada en el teatre còmic gestual, l'humor de l'absurd i el seu innegable talent."
"l'enginy de la companyia,(...) es demostra d'entrada en l'escenografia: els veïns de l'edifici entren i surten d'armaris on viuen literalment entaforats, metàfora dels estudis que es loguen a l'estiu a les poblacions de la costa."
"Living Costa Brava és una obra còmica que no renuncia a analitzar amb ull crític determinats comportaments d'autòctons i de nouvinguts en una població eminentment turística."
"L'obra té moments brillants,(...) un bon espectacle."
El Punt. Dani Chicano. 21 de Novembre de 2005

“ grans dosis de comicitat i situacions surrealistes”
Regió 7. Assumpta Pérez

“ Marcel Tomàs, excelente actor, con una expresividad verbal y (sobre todo) gestual excepcionales. (...) espectáculo simpático, entretenido y con momentos geniales, con una composición escénica original, atractiva y ágil, y con gags (sobre todo visuales) sobresalientes. “
Diari de Mallorca. Francesc Roger

Són quatre. Quatre energúmens, tres nois i una noia, que cohabiten en un conjunt residencial semblant a un munt de caixes de sabates apilades l’una sobre l’altre, formant una alegre cacofonia. Hi ha l’artista de carrer, cantant d’aigua de roses, al que li agradaria dormir tranquil·lament. També hi ha el Jove juerguista, que viu a ritme de techno, es diverteix fent petar la seva moto, i sembla que no sàpiga fer res més, a part de riure estúpidament. Hi ha el simplón que posa tot el seu cor en voler arreglar la caldera e instal·lacions, tot i les seves limitacions. Hi ha la maniacodepressiva de l´àtic, provocadora i histèrica, que voldria que el món girés al seu voltant, però ni tan sols és capàs de domestica el seu gos. Ah sí, clar, també hi ha l’Snoopy. Com podria oblidar-me’n, un malèvol i imbècil insomni…
Tot aquest microcosmos reunit sota el mateix sostre, només pot esclatar, y esclata, inevitablement. Una abalança de gags, un festival d’skeigs, una escalada d’efectes manga….
Només el cantant sembla que tingui el cap sobre els ombros, però ràpidament perdrà els nervis intentant inculcar als seus veïns les normes elementals de viure en comunitat.
Quan la companyia de Girona es posa en moviment, no hi ha necessitat d’entendre el català. Sobre tot tinguent en compte que hi ha una bona dosis d’improvisació. Se’n riuen de tot, tan de les situacions com dels efectes especials, i tot queda compensat al veure la felicitat que comparteixen els quatre protagonistes sobre l’escenari. Un vertader moment de distensió, beneficiós, una cura de joventut.
L’Independant. 30 Juliol 2006

Los sueños, la necesidad de buscarse la vida, las ganas de reír o llorar, de inventar y soñar, humanizan a los personajes y podemos ver en ellos, o a través de ellos, a un amigo, un familiar, un conocido, un vecino… ¡quizá a nosotros mismos!
Los cuatro ofrecen un divertidísimo espectáculo de humor, lejos del manido astracán y del chiste fácil. El humor de “Cascai Teatre” es puro surrealismo pasado por el tamiz de la inteligencia, del saber hacer, con ello consiguen que el espectador se pregunte a cada minuto, con sonrisa permanente, “¿qué harán ahora estos locos?”...
Su trabajo es el resultado de una perfecta sincronía, entre otras cosas, con los efectos especiales, amén de la habilidad para hacer que al pulsar una palanca salte una botella o surja un chorrito de agua; y digo habilidad porque en escena no hay más recursos técnicos que las manos para conseguir los resultados por procedimientos puramente artesanales.
En resumen: Humor sin vulgaridad, humor inteligente. Una función que merece ser vista y aplaudida.
Salvador Enríquez . Noticias Teatrales Madrid. Octubre 2006

“ Un espectáculo lleno de originalidad y de un elemental y bien elaborado trabajo de clown. Una función muy divertida, a ratos en grado superlativo. Living Costa Brava convierte en caricatura cuatro personajes (…), va entretejiendo con ellos un nudo de relaciones y construyendo un microcosmos en el que conviven con Snoopi, un quinto personaje que, aunque no tiene presencia escénica, es inteligentemente utilizado en ocasiones para alguno de los gags. (…) Elaboradísima puesta en escena, un ritmo muy bien medido, puertas que se abren y se cierran, personajes que aparecen y desaparecen con una precisión milimétrica, van dibujando una serie de situaciones llenas de comicidad, que no dan tregua al espectador y le arrastran a la risa incontenible. (…) Las escenas están planteadas con inteligencia, con gags que dan un magnífico resultado y conectan con claridad con el público.
Un gran trabajo actoral basado en el gesto, dibuja con precisión a los caricaturizados personajes, busca complicidad con el espectador y hace creíbles una situaciones cargadas de absurdo y de talento.
Heraldo de Aragón. Joaquin Melguizo. 5 setiembre 2008

Director: Marcel Tomàs
Intèrprets: Marcel Tomàs, David Estany, Toni Escribano i Susanna Lloret
Tècnic i edició de so: Albert Mosoll
Vestuari: Jean Pierre Belmondo
Idea i creació: Cascai Teatre

Sidebar