Trams és humor, és música, és teatre d’objectes, és imaginació, és cabaret, és clown, és gest, és histrionisme, és poesia, és crítica i reflexió alhora, és divertiment, és Marcel Tomàs en estat pur, i qui és Marcel Tomàs? Doncs segons Joaquim Armengol, crític de teatre, és un pillastre, un fabulós actor utòpic, un mim perfecte, un clown únic, un pallasso modern i delirant, un showman atípic, un cantant desconcertant, un improvisador genial… un grandíssim intèrpret. En Fernando Chacón, crític teatral de Las 2 Sevillas diu que és tot un descobriment dins les arts escèniques, és un compendi de motes coses: actor, showman, pallasso sense nas vermell, cantant, un grandíssim improvisador i, sobretot, un comunicador nat. Actor gegant que es guanya el públic des de moment que surt a l’escenari. Un paio simpàtic, divertidíssim que se’n riu fins hi tot d’ell mateix i converteix el públic en protagonista. Joaquín Melguizo de l’Heraldo de Aragón diu que Marcel Tomàs és talent, simpatia, fescura i espontaneïtat… definitivament brillant. Així doncs, que comenci l’espectacle! I tal i com diu Eva Fernández, bloguer de teatre, quan Marcel Tomàs puja a l’escenari el temps es para, el públic es submergeix i s’entrega al seu univers i no vol que l’espectacle s’acabi.