Son ellos, son tres. De dónde vienen y hacia dónde van ? No se sabe pero allí están.
Esperan alguna cosa pero no pasa nada y pasan muchas cosas a la vez. Tienen conflictos que resuelven de manera delirante provocando un gran terremoto y desencadenando un desastre total. Hablan hablan y no dicen nada, a veces cantan y a veces bailan. Son payasos modernos, son humanos y actúan con inconciencia sin prejuicios, quieren aparentar ser inteligentes pero su inocencia los delata.

El espectáculo no explica una historia, no hay un hilo argumental sino situaciones que nos sugieren cosas, nos inspiran y por encima de todo nos muestran el enorme potencial cómico de estos antihéroes cotidianos. En un mundo de apariencias y superficialidad ellos no engañan, su actitud y manera de funcionar es personal e intransferibles, ellos son auténticos, ellos son la Banda del Teflon.
Una alocada comedia surrealista pasada por el filtro del particular universo creativo de Marcel Tomàs.

Después de completar la trilogía de Showman Total (Zirocco 2010, Hotot 2012 y El Pillo 2014) Marcel Tomàs vuelve a sorprendernos con La Banda del Teflon. No está solo, en el escenario le acompañan Toni Escribano y Mariona Ponsatí. Un trio de payasos modernos, de humor surrealista y trama bekettiana. Es una fusión de teatro de gesto, audiovisual, música y comedia contemporánea.

Idea original: Marcel Tomàs y Susana Lloret
Dirección: Marcel Tomàs
Intérpretes: Marcel Tomàs, Toni Escribano y Mariona Ponsatí
Composición y arreglos musicales: Carles Serras (Mr. Mit) y Pere Vigatà (Vigatà Studios)
Luces: Gerard Canadell
Audiovisual: Zinekuanon y Albert Mosoll
Fotografía y cartel: Marcel Asso
Diseño gráfico: Pablo Paz
Escenografía: Manuela Amazon
Vestuario: Jean Pierre Belmondo
Vídeo promocional: Arian Botey
Fotografía espectáculo: Jordi Grasiot, Quim Bahí, Anna Colom, Ramon Falgas, Ruth Muñoz, Toti Alcalà y Núria Carandell
Producción y distribución: Susana Lloret
Agradecimientos: Sala La Planeta, Lluis Rubirola

Cascai Teatre trasllada les relacions essencials clown-august-contraaugust a tres personatges quotidians. Indefensos, tirans, gallets, procaços, fatxendes o ploramiques segons la situació. Tan humans i pelacanyes com vostè i com jo. La banda del Teflon no és cap broma, encara que ho sembli.
Jordi Jané. Crític de teatre.
Una banda impossible, increïble però real gràcies a aquesta pandilla d’actors que la fan divertida, original i musical.
Guillem Terribas. Activista cultural.
“Una història sense història, com la vida, però que fa riure, sense saber per què –potser aquesta és la clau de la comèdia i de la vida– i amb la mateixa tendresa com quan llencen el pastís a Charlot”.
Desar la notícia al meu compte
GEMMA BUSQUETS. El Punt Avui.
"Estan com un llum, efectivament, i així ho proclamen amb orgull. Cascai, amb Marcel Tomàs al capdavant, són capaços de construir uns personatges descol·locats, estrellats, terriblement humans i, sobretot, molt divertits. Personatges que no saben on van i tampoc d'on vénen, simplement es mouen en cercle en el transitar per la vida; savis dels que fabriquen com xurros les tertúlies televisives i radiofòniques, de les tertúlies de cafè o botiga i, mal que ens pesi, retrat deformat -que com tothom sap és els més fidedigne- de la nostra societat. I tanmateix, un retrat sagnant a estones sense pretendre-ho, però sempre divertit i forassenyat. Això és talent"
Dani Chicano. Revista Proscenium
Marcel Tomàs un artista necessari (...) no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa.
Joaquim Armengol. Crític de teatre.


Sidebar