C’est eux, il y en a trois. D’où viennent-ils et où vont-ils? On ne sait pas mais ils sont là.
Ils s’attendent à quelque chose mais rien ne se passe et beaucoup de choses se passent en même temps. Ils ont des conflits qu’ils résolvent de manière délirante provoquant un grand tremblement de terre et déclenchant un désastre total. Ils parlent, parlent et ne disent rien, parfois ils chantent et parfois ils dansent. Ce sont des clowns modernes, ils sont humains et ils agissent inconsciemment sans préjugés, ils veulent paraître intelligents mais leur innocence les trahit.

La série n’explique pas une histoire, il n’y a pas de scénario mais plutôt des situations qui nous suggèrent des choses, nous inspirent et surtout nous montrent l’énorme potentiel comique de ces anti-héros du quotidien. Dans un monde d’apparences et de superficialité ils ne trichent pas, leur attitude et leur mode de fonctionnement sont personnels et incessibles, ils sont authentiques, ils sont le Teflon Band. Une comédie surréaliste folle a traversé le filtre de l’univers créatif particulier de Marcel Tomàs.

Après avoir terminé la trilogie Showman Total (Zirocco 2010, Hotot 2012 et El Pillo 2014), Marcel Tomàs nous a à nouveau surpris avec La Banda del Teflon. Il n’est pas seul, il est accompagné sur scène de Toni Escribano et Mariona Ponsatí. Un trio de clowns modernes, avec un humour surréaliste et une intrigue bekettienne. C’est une fusion de théâtre gestuel, audiovisuel, musique et comédie contemporaine.

Idée originale: Marcel Tomàs et Susana Lloret
Direction: Marcel Tomàs
Interprètes: Marcel Tomàs, Toni Escribano et Mariona Ponsatí
Composition et arrangements musicaux: Carles Serras (Mr. Mit) et Pere Vigatà (Vigatà Studios)
Lumière: Gerard Canadell
Audiovisuel: Zinekuanon et Albert Mosoll
Photographie: Marcel Asso
Design graphique: Pablo Paz
Scénographie: Manuela Amazon
Costume: Jean Pierre Belmondo
Vidéo promotionelle: Arian Botey
Photographie du spectacle: Jordi Grasiot, Quim Bahí, Anna Colom, Ramon Falgas, Ruth Muñoz, Toti Alcalà et Núria Carandell
Production et distribution: Susana Lloret
Merci: Sala La Planeta, Lluis Rubirola

Cascai Teatre trasllada les relacions essencials clown-august-contraaugust a tres personatges quotidians. Indefensos, tirans, gallets, procaços, fatxendes o ploramiques segons la situació. Tan humans i pelacanyes com vostè i com jo. La banda del Teflon no és cap broma, encara que ho sembli.
Jordi Jané. Crític de teatre.
Una banda impossible, increïble però real gràcies a aquesta pandilla d’actors que la fan divertida, original i musical.
Guillem Terribas. Activista cultural.
“Una història sense història, com la vida, però que fa riure, sense saber per què –potser aquesta és la clau de la comèdia i de la vida– i amb la mateixa tendresa com quan llencen el pastís a Charlot”.
Desar la notícia al meu compte
GEMMA BUSQUETS. El Punt Avui.
"Estan com un llum, efectivament, i així ho proclamen amb orgull. Cascai, amb Marcel Tomàs al capdavant, són capaços de construir uns personatges descol·locats, estrellats, terriblement humans i, sobretot, molt divertits. Personatges que no saben on van i tampoc d'on vénen, simplement es mouen en cercle en el transitar per la vida; savis dels que fabriquen com xurros les tertúlies televisives i radiofòniques, de les tertúlies de cafè o botiga i, mal que ens pesi, retrat deformat -que com tothom sap és els més fidedigne- de la nostra societat. I tanmateix, un retrat sagnant a estones sense pretendre-ho, però sempre divertit i forassenyat. Això és talent"
Dani Chicano. Revista Proscenium
Marcel Tomàs un artista necessari (...) no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa.
Joaquim Armengol. Crític de teatre.


Sidebar