El Pillo A comedy show in capital letters, combining music, gesture, object theater, audiovisual and live improvisation. All this has passed through the sieve of the particular creative universe that Marcel Tomàs has developed over the last few years. The starting point, a cabaret singer in off-peak hours who meets the love of her life, Marie Pierre Boluard. An impossible love. Toys that travel up and down will bridge you to other places beyond the theater. Holding the viewer by the hand and transporting him to an absurd, surreal and hilarious universe where both the protagonists of the stories and the audience will be trapped. The show is the perfect excuse for Marcel Tomàs to show his wide repertoire of stage resources, acting as the only master of ceremonies ready to dazzle the audience from the first moment. El Pillo is the third show in the trilogy that began in 2010 with Zirocco, in 2012 with Hotot and now closes with this Pillo (2014).

Marcel Tomàs has become a necessary artist. The truth is that there is no one like him, as far as I know, with such a living capacity for creative ingenuity about things and humans, where the eagerness of his imaginary runs through a wide range of illusory techniques and classical styles. and modern ones that regenerate tradition by expanding its richness. This looter is simply a fabulous utopian actor, a perfect mime, a unique clown, a modern and delirious clown, an atypical showman, a bewildering singer, a great improviser …, a great villain. In other words, I don’t know how to say it, the embodiment of true generosity paraded on stage.
Joaquim Armengol. Theater Critic.

The immersed and dedicated audience does not want the show to end.
Eva Fernández (theater blogger)

Once again, MARCEL TOMÀS’s smile is the tool with which he puts the public in his pocket and which he knows how to exploit very wisely. EL PILLO is a set of great and very good numbers. And it is that MARCEL TOMÀS like good wines, with the experience gained over the years has reached a point, that even if you just read the phone list would manage to seduce viewers no matter what. And Toni Escribano’s very funny interventions.
Pere García. Theater critic.

Marcel Tomàs, beketti clown. Catalan comedy
Andreu Gomila. La Vanguardia

Tomàs dominates the stage like never before and when he discusses with the audience what is happening is fantastic.
Guillem Terribas. Cultural activist.

Creation and direction: Marcel Tomàs and Susana Lloret
Performer: Marcel Tomàs
Actor and stage councilor: Toni Escribano
Video projecctions: Zinekuanon (Antonio and Carles Sánchez)
Sound and lights: Albert Mosoll and Gerard Canadell
Graphic design: Pablo Paz
Costume: Jean Pierre Belmondo
Production and distribution: Susana Lloret

El Pillo és el tercer espectacle de la trilogia iniciada el 2010 amb Zirocco, el 2012 amb Hotot i ara es tanca amb aquest Pillo (2014).

Marcel Tomàs s’ha convertit en un artista necessari. El cert és que no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa. Aquest pillastre és senzillament un fabulós actor utòpic, un mim perfecte, un clown únic, un pallasso modern i delirant, un showman atípic, un cantant desconcertant, un improvisador genial..., un grandíssim pillo. O sigui, no sé com dir-ho, l’encarnació de l'autèntica generositat desfilant per l’escenari.
Joaquim Armengol. Crític Teatral.
El públic immers i entregat no vol que l’espectacle acabi.
Eva Fernández (bloguer de teatre)
Novament es el somriure de MARCEL TOMÀS és l'estri amb que es posa el públic a la butxaca i que ell sap explotar molt sàviament. EL PILLO és un conjunt de números genials i molt bons. I és que MARCEL TOMÀS com els bons vins, amb l'experiència aconseguida al llarg dels anys ha arribat a un punt, que encara que es limites a llegir el llistin de telèfons aconseguiria seduir als espectadors fes el que fes. I les intervencions de Toni Escribano divertidíssims.
Pere García. Crític teatral.
Marcel Tomàs, pallassot bekettià. Comèdia catalana
Andreu Gomila. La Vanguardia
En Tomàs domina l’escenari com mai i quan comenta amb el públic el que està passant està fantàstic.
Guillem Terribas. Activista cultural.



Up Next

Sidebar
informatiK