It is them, there are three. Where do they come from and where are they going? It is not known but there they are. They expect something but nothing happens and many things happen at the same time. They have conflicts that they resolve in a delirious way causing a great earthquake and unleashing a total disaster. They talk, talk and say nothing, sometimes they sing and sometimes they dance. They are modern clowns, they are human and they act unconsciously without prejudice, they want to appear intelligent but their innocence gives them away.

The show does not explain a story, there is no storyline but rather situations that suggest things to us, inspire us and above all show us the enormous comic potential of these everyday antiheroes. In a world of appearances and superficiality they do not deceive, their attitude and way of functioning is personal and non-transferable, they are authentic, they are the Teflon Band. A crazy surrealist comedy passed through the filter of Marcel Tomàs’ particular creative universe.

After completing the Showman Total trilogy (Zirocco 2010, Hotot 2012 and El Pillo 2014), Marcel Tomàs once again surprised us with La Banda del Teflon. He is not alone, on stage he is accompanied by Toni Escribano and Mariona Ponsatí. A trio of modern clowns, with surreal humor and a Bekettian plot. It is a fusion of gesture theater, audiovisual, music and contemporary comedy.

Original idea: Marcel Tomàs and Susana Lloret
Direction: Marcel Tomàs
Performers: Marcel Tomàs, Toni Escribano and Mariona Ponsatí
Composition and musical arrangements: Carles Serras (Mr. Mit) and Pere Vigatà (Vigatà Studios)
Lights: Gerard Canadell
Audiovisual: Zinekuanon y Albert Mosoll
Photography: Marcel Asso
Graphic design: Pablo Paz
Scenography: Manuela Amazon
Costume: Jean Pierre Belmondo
Promotional video: Arian Botey
Photography show: Jordi Grasiot, Quim Bahí, Anna Colom, Ramon Falgas, Ruth Muñoz, Toti Alcalà and Núria Carandell
Production and distribution: Susana Lloret
Thanks: Sala La Planeta, Lluis Rubirola

Cascai Teatre trasllada les relacions essencials clown-august-contraaugust a tres personatges quotidians. Indefensos, tirans, gallets, procaços, fatxendes o ploramiques segons la situació. Tan humans i pelacanyes com vostè i com jo. La banda del Teflon no és cap broma, encara que ho sembli.
Jordi Jané. Crític de teatre.
Una banda impossible, increïble però real gràcies a aquesta pandilla d’actors que la fan divertida, original i musical.
Guillem Terribas. Activista cultural.
“Una història sense història, com la vida, però que fa riure, sense saber per què –potser aquesta és la clau de la comèdia i de la vida– i amb la mateixa tendresa com quan llencen el pastís a Charlot”.
Desar la notícia al meu compte
GEMMA BUSQUETS. El Punt Avui.
"Estan com un llum, efectivament, i així ho proclamen amb orgull. Cascai, amb Marcel Tomàs al capdavant, són capaços de construir uns personatges descol·locats, estrellats, terriblement humans i, sobretot, molt divertits. Personatges que no saben on van i tampoc d'on vénen, simplement es mouen en cercle en el transitar per la vida; savis dels que fabriquen com xurros les tertúlies televisives i radiofòniques, de les tertúlies de cafè o botiga i, mal que ens pesi, retrat deformat -que com tothom sap és els més fidedigne- de la nostra societat. I tanmateix, un retrat sagnant a estones sense pretendre-ho, però sempre divertit i forassenyat. Això és talent"
Dani Chicano. Revista Proscenium
Marcel Tomàs un artista necessari (...) no hi ha ningú com ell, que jo sàpiga, amb una capacitat tan viva d’enginy creatiu sobre les coses i els humans, on l’afany del seu imaginari recorre un amplíssim ventall de tècniques il·lusòries i estils clàssics i moderns que regeneren la tradició ampliant-ne la riquesa.
Joaquim Armengol. Crític de teatre.


Sidebar
informatiK